Primavera 2026
La primera edició dels Concerts de Primavera del Festival Cap Rocat se celebrarà els dies 18 i 25 d'abril de 2026 , a les 19:00, en col·laboració amb Mallorca em sona , amb dues vetllades en un format íntim al saló de concerts de la fortalesa de l'Hotel Cap Rocat.
Dissabte, 18 d'abril del 2026, a les 19:00
Francisco Fullana i amics
Repartiment
Violí Francisco Fullana
Violí Nina Heidenreich
Viola Eszter Haffner
Viola Hanga Fehér
Cello Antònia Straka
Cello Llorenç Rosal
String Quartet No. 62, Op. 76, No. 3 “Emperor”
I. Allegro
II. Poc Adagi: Cantabile
III. Menuetto
IV. Finale: Presto
Joseph Haydn
Astúries —violin sol
Isaac Albéniz
INTERMEDI
Souvenir de Florence —Op. 70
Allegro amb spirit
Adagio cantabile i amb moto
Allegretto moderat
Allegro amb brio i vivace
Piotr Ilich Txaikovski
-
PRIMERA PART
Joseph Haydn (1732–1809)
Quartet de corda núm. 62 en Do major, Op. 76 núm. 3 “Emperador”Compost el 1797, el Quartet Op. 76 núm. 3 pertany a l'últim grup de quartets escrits per Haydn, considerat el pare del gènere. Aquestes obres representen la culminació de tota la seva experiència a l'escriptura per a quatre instruments de corda, combinant equilibri formal, enginy temàtic i una extraordinària riquesa expressiva.
El sobrenom “Emperador” procedeix del segon moviment, construït sobre una melodia que Haydn havia compost poc abans com a himne per a l'emperador Francesc II d'Àustria: Gott erhalte Franz den Kaiser. Aquesta melodia, que més tard esdevindria l'himne nacional alemany, apareix en forma de variacions, mantenint sempre una atmosfera noble, serena i contemplativa.
El primer moviment s'obre amb un caràcter brillant i afirmatiu on els quatre instruments participen activament en el discurs musical. El minuet presenta un caràcter robust i rítmic, d'energia gairebé simfònica, mentre que el final desplega un esperit juganer i virtuós que tanca l'obra amb elegància i lleugeresa.
Aquest quartet és un dels exemples més perfectes de lequilibri clàssic entre claredat estructural i profunditat expressiva.
⸻
Isaac Albéniz (1860–1909)
Astúries (Llegenda)Tot i que avui és una de les pàgines més cèlebres del repertori guitarrístic, Astúries (Llegenda) va ser originalment composta per a piano i forma part de la Suite espanyola d'Albéniz. Paradoxalment, la peça no evoca la regió d'Astúries, sinó el caràcter rítmic i modal del flamenc andalús.
L'obra es caracteritza pel seu intens ritme de dansa, basat en l'alternança d'acords i figures ràpides que imiten l'esquinçament de la guitarra. La secció central introdueix un cant ampli i expressiu, de gran alè melòdic, que contrasta amb l'energia gairebé percussiva de les seccions externes.
La seva força rítmica, el seu colorit harmònic i la seva intensitat expressiva han convertit Astúries en una de les obres més emblemàtiques del nacionalisme musical espanyol.
⸻
PAUSA
⸻
SEGONA PART
Piotr Ilich Txaikovski (1840–1893)
Souvenir de Florence, Op. 70Composta entre 1890 i 1892, Souvenir de Florence és una de les obres camerístiques més ambicioses de Txaikovski. Escrita per a sextet de corda, la peça rep el seu nom dels esbossos inicials realitzats durant una estada del compositor a Florència. Tot i això, el seu caràcter és profundament rus, tant en els seus temes com en la seva intensitat emocional.
El primer moviment presenta un tema principal enèrgic i apassionat, d'impuls gairebé simfònic. El segon moviment ofereix un dels moments més lírics de tota la producció camerística de Txaikovski: una àmplia melodia cantabile de gran profunditat expressiva.
El tercer moviment introdueix un caràcter més lleuger i dansaire, encara que sempre tenyit de la malenconia característica del compositor. Finalment, el quart moviment irromp amb una energia desbordant, inspirada en ritmes i girs melòdics del folklore rus, conduint l'obra cap a un final brillant i virtuosístic.
Souvenir de Florence combina la riquesa tímbrica de sis instruments de corda amb la intensitat emocional i el dramatisme propis del llenguatge simfònic de Txaikovski, convertint-se en una de les grans obres mestres del repertori de cambra.
Dissabte, 25 d'abril del 2026, a les 19:00
David Khrikuli
Recital de piano
Nascut a Geòrgia el 2001, el pianista David Khrikuli s'està convertint ràpidament en una de les veus més atractives de la seva generació. Les seves interpretacions han cridat l'atenció per la seva individualitat sense concessions, la intensitat expressiva i el rang dinàmic ric.
Guardonat en nombrosos concursos internacionals, Khrikuli va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Piano i Orquestra de Cantù (Itàlia) el 2024 i el primer premi i el premi del públic al Concurs Internacional de Piano de Vigo (Espanya). També va ser finalista al Concurs Internacional de Piano Chopin de 2025, on les seves interpretacions van captivar tant al jurat com al públic, guanyant-se elogis que van anar més enllà dels resultats del concurs. Entre les seves distincions anteriors s'inclouen el primer premi i el premi especial al Concurs Internacional d'Aarhus (Dinamarca), el primer premi al Concurs Nacional de Piano Chopin de Tbilissi (Geòrgia) i premis al Concurs Internacional de Televisió El trencanous (Rússia), Astana Piano Passion (Kazakhstan) i el Concurs Internacional Arthures Rubin.
Va començar els seus estudis de piano a l'Escola Central de Música per a Nens Superdotats Zakaria Paliashvili de Tbilissi amb Revaz Tavadze i més tard es va formar amb Galina Eguiazarova i Stanislav Ioudenitch a l'Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid. Va obtenir beques de les fundacions Jaime Castellanos i Albéniz, va ocupar la càtedra de piano de la Fundació Banco Santander i, el 2022, va rebre de mans de Sa Majestat la Reina Sofia el Diploma a l'Alumne Més Destacat de la seva càtedra.
Khrikuli ha actuat com a solista amb la Filharmònica de Geòrgia, la Camerata i la Filharmònica d'Israel i la Filharmònica de Moscou, i ha ofert recitals i concerts de música de cambra per tot Europa. A l'Escola Reina Sofia, va participar en sèries de concerts com La Generació Ascendent (Madrid) i AIEnRUTa-Clásicos (Albacete), i va actuar amb el Trio Schumann, el Duo Ravel i el Trio Austrias.
Actualment, Khrikuli està de gira per Polònia amb actuacions a Toruń, Cracòvia i Poznań, i té previstes properes actuacions amb l'Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Polonesa, el Fòrum Nacional de Música de Wrocław i la Filharmònica de Cracòvia. També tornarà a Mallorca ia l'Auditori Nacional de Música de Madrid i debutarà a Berlín.
Preparat per a una florent carrera internacional, Khrikuli és una força musical a tenir en compte.
2 Preludis —Op. 11: núm. 10 i núm. 14
Enigma —Op. 52 núm. 2
Dans languide —Op. 51 nº 4
2 Danses —Op. 73
Sonata núm. 10 —Op. 70
Alexander Scriabin
Franz Liszt
Sonata —“Després uneix lectura de Dante” ( Années de pèlerinage, Deuxième année : Italie )
INTERMEDI
Polonesa —Op. 44 en fa sostingut menor
Vals —Op. 64 núm. 1 en re bemoll major
Mazurca —Op. 56 núm. 3 en do menor
Sonata núm. 3 —Op. 58 en si menor
Frédéric Chopin
-
Aquest recital proposa un recorregut per tres universos pianístics que, encara que nascuts del Romanticisme, es projecten cap a territoris molt diferents: el misticisme visionari de Scriabin, el dramatisme literari de Liszt i l'elegància profunda de Chopin. Junts tracen un arc que va des de la intimitat lírica fins a l'expressió més transcendent i visionària del piano.
Scriabin: del lirisme a la transcendència
Alexander Scriabin ocupa un lloc únic a la història del piano. Format en la tradició romàntica russa, especialment sota la influència de Chopin, el seu llenguatge va evolucionar cap a un univers sonor cada cop més lliure, simbòlic i espiritual.
Els Preludis Op. 11, escrits en la seva joventut, recorden directament el model chopinià: miniatures intenses, concentrades i de gran refinament harmònic. Ja s'hi percep la seva inclinació cap a l'harmonia cromàtica i el caràcter introspectiu.
Amb obres com Enigma i Danse languide, pertanyents a la seva etapa mitjana, el llenguatge esdevé més ambigu i sensual. Sembla que la música sura en una atmosfera de suggestió, on la tonalitat es dilueix i el gest pianístic es converteix en un vehicle d'estats psicològics més que de formes tradicionals.
Les Dues Danses, Op. 73 pertanyen al seu darrer període creatiu, caracteritzat per una escriptura etèria, gairebé incorpòria. Aquí el so sembla alliberar-se de la gravetat tonal per cercar una dimensió mística i lluminosa.
La Sonata nº 10, una de les seves darreres obres per a piano, és una autèntica visió sonora. Sovint anomenada la “sonata dels insectes” pel brunzit dels seus trins i figuracions, aquesta obra evoca un món de vibracions, llum i transformació espiritual. Més que una forma clàssica, la sonata és un procés de transfiguració, que porta des d'un estat contemplatiu fins a una explosió d'energia radiant.
Liszt: el drama de Dante
La Sonata “Après une lecture de Dante” és una de les obres més poderoses de Franz Liszt. Inspirada a la Divina Comèdia de Dante, la peça representa un viatge des de les tenebres de l'infern cap a una dimensió de redempció i llum.
Des dels primers acords, carregats de tensió, l'obra presenta un món sonor turbulent, ple de contrastos violents i passatges de gran virtuosisme. El tema principal, de caràcter fosc i descendent, evoca el patiment i la condemna, mentre que els episodis lírics representen moments damor i redempció.
L'obra es construeix com a poema simfònic per a piano, on la narrativa literària es transforma en una arquitectura musical monumental, culminant en un final de gran brillantor i transcendència.
Xopin: la noblesa de l'ànima polonesa
La segona part del recital està dedicada íntegrament a Frédéric Chopin, gran poeta del piano. La seva música, profundament personal, combina elegància, malenconia i una profunda connexió amb la tradició musical polonesa.
La Polonesa Op. 44 és una de les més dramàtiques i complexes del compositor. El caràcter noble i marcial de la dansa polonesa es combina amb un episodi central en forma de masurca, creant una obra de gran intensitat emocional i estructura innovadora.
El cèlebre Vals Op. 64 núm. 1, conegut com el “Vals del minut”, mostra el costat més brillant i lleuger de Chopin. El seu caràcter virtuós i la seva lleugeresa aparent amaguen una gran precisió rítmica i elegància.
La Mazurca Op. 56 núm. 3 representa el costat més íntim i nostàlgic del compositor. El llenguatge harmònic és sorprenentment audaç, anticipant sonoritats del segle XX, mentre el ritme de la dansa polonesa es transforma en una expressió profundament personal.
El recital culmina amb la Sonata núm. 3, una de les grans cimeres del repertori pianístic romàntic. En aquesta obra, Chopin combina l'arquitectura clàssica amb el seu inconfusible lirisme. El primer moviment presenta un dramatisme intens, seguit per un scherzo brillant i un moviment lent de gran bellesa cantabile. El final, enèrgic i virtuós, tanca l?obra amb un gest de brillant afirmació.