Primavera 2026

Aquest recital proposa un recorregut per tres universos pianístics que, encara que nascuts del Romanticisme, es projecten cap a territoris molt diferents: el misticisme visionari de Scriabin, el dramatisme literari de Liszt i l'elegància profunda de Chopin. Junts tracen un arc que va des de la intimitat lírica fins a l'expressió més transcendent i visionària del piano.

Scriabin: del lirisme a la transcendència

Alexander Scriabin ocupa un lloc únic a la història del piano. Format en la tradició romàntica russa, especialment sota la influència de Chopin, el seu llenguatge va evolucionar cap a un univers sonor cada cop més lliure, simbòlic i espiritual.

Els Preludis Op. 11, escrits en la seva joventut, recorden directament el model chopinià: miniatures intenses, concentrades i de gran refinament harmònic. Ja s'hi percep la seva inclinació cap a l'harmonia cromàtica i el caràcter introspectiu.

Amb obres com Enigma i Danse languide, pertanyents a la seva etapa mitjana, el llenguatge esdevé més ambigu i sensual. Sembla que la música sura en una atmosfera de suggestió, on la tonalitat es dilueix i el gest pianístic es converteix en un vehicle d'estats psicològics més que de formes tradicionals.

Les Dues Danses, Op. 73 pertanyen al seu darrer període creatiu, caracteritzat per una escriptura etèria, gairebé incorpòria. Aquí el so sembla alliberar-se de la gravetat tonal per cercar una dimensió mística i lluminosa.

La Sonata nº 10, una de les seves darreres obres per a piano, és una autèntica visió sonora. Sovint anomenada la “sonata dels insectes” pel brunzit dels seus trins i figuracions, aquesta obra evoca un món de vibracions, llum i transformació espiritual. Més que una forma clàssica, la sonata és un procés de transfiguració, que porta des d'un estat contemplatiu fins a una explosió d'energia radiant.

Liszt: el drama de Dante

La Sonata “Après une lecture de Dante” és una de les obres més poderoses de Franz Liszt. Inspirada a la Divina Comèdia de Dante, la peça representa un viatge des de les tenebres de l'infern cap a una dimensió de redempció i llum.

Des dels primers acords, carregats de tensió, l'obra presenta un món sonor turbulent, ple de contrastos violents i passatges de gran virtuosisme. El tema principal, de caràcter fosc i descendent, evoca el patiment i la condemna, mentre que els episodis lírics representen moments damor i redempció.

L'obra es construeix com a poema simfònic per a piano, on la narrativa literària es transforma en una arquitectura musical monumental, culminant en un final de gran brillantor i transcendència.

Xopin: la noblesa de l'ànima polonesa

La segona part del recital està dedicada íntegrament a Frédéric Chopin, gran poeta del piano. La seva música, profundament personal, combina elegància, malenconia i una profunda connexió amb la tradició musical polonesa.

La Polonesa Op. 44 és una de les més dramàtiques i complexes del compositor. El caràcter noble i marcial de la dansa polonesa es combina amb un episodi central en forma de masurca, creant una obra de gran intensitat emocional i estructura innovadora.

El cèlebre Vals Op. 64 núm. 1, conegut com el “Vals del minut”, mostra el costat més brillant i lleuger de Chopin. El seu caràcter virtuós i la seva lleugeresa aparent amaguen una gran precisió rítmica i elegància.

La Mazurca Op. 56 núm. 3 representa el costat més íntim i nostàlgic del compositor. El llenguatge harmònic és sorprenentment audaç, anticipant sonoritats del segle XX, mentre el ritme de la dansa polonesa es transforma en una expressió profundament personal.

El recital culmina amb la Sonata núm. 3, una de les grans cimeres del repertori pianístic romàntic. En aquesta obra, Chopin combina l'arquitectura clàssica amb el seu inconfusible lirisme. El primer moviment presenta un dramatisme intens, seguit per un scherzo brillant i un moviment lent de gran bellesa cantabile. El final, enèrgic i virtuós, tanca l?obra amb un gest de brillant afirmació.